Exposicions a Barcelona.
// Exposicions destacadas
L'escena artística de Barcelona no s'atura mai. Del pols contemporani del MACBA a les galeries independents que floreixen a les naus industrials del Poblenou i l'Hospitalet, l'art és el llenguatge visual de la ciutat.
A PLANNS, mapem el circuit expositiu per a tu. Ja sigui un gran muntatge institucional o un vernissatge secret en un taller d'artistes locals, curem l'agenda perquè sempre sàpigues on es mou l'avantguarda visual.
- Plans aquest mes27
- Districtes8
- Gratuïts6
Selecció Planns.
Exposicions destacadas
Els bastidors del MACBA, visita a les reserves amb Sala 30
Obres que no són penjades i la feina de qui les cuida.
La Mediateca i Fonoteca Daniel Danielou acull aquesta sessió sobre els fons ocults del MACBA. L'accés a la Sala 30 permet observar obres fora d'exposició, les tasques de conservació i els criteris de gestió curatorial.
Exposició "Aurèlia Muñoz. Ens"
Tèxtils, fibra i resistència. L'obra total d'Aurèlia Muñoz.
Aurèlia Muñoz. Ens traça un recorregut exhaustiu per l'obra d'una figura absolutament central per entendre l'art tèxtil contemporani tant dins com fora de Catalunya. Els primers collages, d'influència surrealista i gòtica, i els grans brodats pictòrics de Muñoz donaran pas a una selecció inèdita de grans estructures de macramé procedents de col·leccions institucionals de l'estat espanyol, Europa i els Estats Units. Les emblemàtiques escultures-estels i les darreres instal·lacions realitzades amb paper fet a mà tindran també una presència clau en l'exposició, que inclou igualment una vasta selecció de dibuixos i maquetes mai abans mostrats. Malgrat la vinculació inicial de l'artista a moviments com la Nouvelle Tapisserie i l'Escola Catalana del Tapís, la pràctica de Muñoz transcendeix els àmbits del teixit, la fibra o l'artesania. Combinant tècniques ancestrals i recursos contemporanis, Muñoz va respondre a les crisis incipients del món postindustrial, parant atenció a l'impacte en els ecosistemes terrestres, aquàtics i aeris, que emergeixen com a grans motius en la seva producció. El títol de l'exposició, Aurèlia Muñoz. Ens, fa referència a un dels conceptes fonamentals en l'obra d'aquesta artista. La proposta aborda més de cinquanta anys de la seva polifacètica pràctica, oferint-ne una visió sense precedents i obrint noves perspectives sobre el seu llegat singular. La retrospectiva l'organitza el MACBA amb el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS) de Madrid i ha estat concebuda com a projecte coral per la plataforma de recerca einaidea (Fundació Eina, Barcelona) en estret diàleg amb l'Arxiu Aurèlia Muñoz. Sota la direcció científica de Manuel Cirauqui, director d'einaidea, el comissariat del projecte és a càrrec de Rosa Lleó, curadora i investigadora associada a einaidea; Sílvia Ventosa Muñoz, responsable de l'Arxiu Aurèlia Muñoz i conservadora especialitzada en tèxtils; i Aída Roger, curadora adjunta del MACBA. Un catàleg innovador acompanyarà la mostra, amb contribucions d'autores convidades com Melody Jue, teòrica i professora de la Universitat de Califòrnia; i Ana Ramo, antropòloga i acadèmica hispano-brasilera, a més d'un aparell documental actualitzat que servirà com a referència definitiva per a la historiografia de l'artista. Aurèlia Muñoz. Ens compta també amb un Comitè Científic interdisciplinari integrat per: Emma Ingala, professora titular de la Facultat de Filosofia, Universitat Complutense de Madrid; María Elena del Solar, doctora en antropologia i experta en tèxtils del context andí; Victòria Rabal, artista i directora del Museu Molí Paperer de Capellades, Lleida; Elvira Dyangani Ose, directora del MACBA; i Manuel Segade, director del Museo Reina Sofía, Madrid. L'exposició, que també es podrà veure al MNCARS del 28 d'abril al 7 de setembre, és una de les propostes del programa commemoratiu de l'Any Aurèlia Muñoz. El programa complet, que lidera el MACBA, es presentarà coincidint amb la data de naixement de l'artista i es coordina amb einaidea i l'Arxiu Aurèlia Muñoz, amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Exposició organitzada pel MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona, i pel Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, i comissariada per einaidea (Fundació Eina, Barcelona), sota la direcció científica de Manuel Cirauqui, i amb la participació de Rosa Lleó, curadora i investigadora associada a einaidea, i de Sílvia Ventosa Muñoz, responsable de l'Arxiu Aurèlia Muñoz i conservadora especialitzada en tèxtils.
Exposició "30 anys de música normal Gràcia Territori Sonor 1996-2026"
30 anys de l'escena sonora més underground de Barcelona.
Gràcia Territori Sonor (GTS) és el projecte associatiu més destacat i durador de difusió i promoció de la música experimental tant a Barcelona com a Catalunya.Des de la seva fundació el 1996 per Víctor Nubla, Juan Crek, Bel·lo Torras, Claudi Feliu i Sergi Doladé, amb Io Casino com a relatora, ha organitzat més de mil accions, entre concerts, espectacles, tallers i xerrades.A més d'editar discos i revistes, i de col·laborar en l'edició de llibres, GTS compta amb un programa de ràdio propi a Ràdio Gràcia, titulat Música i Geografia. Entre els seus diversos dispositius d'actuació cal destacar Microtopies, una convocatòria internacional de miniatures sonores; el Laboratori Àgape, en què músics, poetes i cuiners es reuneixen per crear peces úniques que combinen aquests tres elements, i, potser el més reconegut, el Dispositiu LEM – Encontre Internacional de Música Experimental de Gràcia, Barcelona–, la contribució del qual a l'escena de l'experimentació sonora europea ha estat decisiva per a, com a mínim, quatre generacions d'autors.Amb motiu del seu trentè aniversari, La Virreina Centre de la Imatge durà a terme la primera exposició monogràfica dedicada fins ara a Gràcia Territori Sonor. Aquesta mostra permetrà recórrer de manera exhaustiva la seva dilatada trajectòria i reunirà una part substancial del seu vast arxiu audiovisual, fotogràfic i editorial.
Exposició 'L'era atòmica'
250 obres. De l'àtom a l'art. Un segle de fissures.
L'era atòmica no s'acabarà mai. Desencadenada per la detonació de la primera prova atòmica al desert de Nou Mèxic el juliol del 1945, el seu impacte en la vida a la Terra s'estén en una escala temporal molt difícil d'establir. L'exposició s'endinsa en aquesta nova experiència del temps i els seus vincles amb la ciència, la política i la cultura a través de l'art dels segles XX i XXI.A partir del 1890, la física demostra que l'àtom no és l'element últim de la matèria, d'on es dedueix que la realitat no és tan sòlida com es creia. Els artistes reaccionen a aquests descobriments combinant ciència, misticisme i ocultisme, o bé abandonant la representació i optant per enfocaments conceptuals que busquen fer perceptible el que és imperceptible.Amb la invenció de la bomba atòmica i el seu ús devastador contra el Japó per part dels Estats Units el 1945, els artistes occidentals ofereixen també una àmplia gamma de respostes: la fascinació estètica per la física, la nova representació del tràgic i el sublim, o l'espectacularització de les explosions nuclears.Els moviments de contestació que sorgeixen a partir de la dècada de 1970 impulsen la crítica al desenvolupament nuclear civil i militar, que es trasllada a les noves pràctiques artístiques inspirades per l'ecologia, el feminisme, l'anticolonialisme i la contracultura.L'era atòmica contemporània, marcada pels accidents de Txernòbil el 1986 i Fukushima el 2011, s'enfronta a una progressiva «nuclearització del món», amb desafiaments com les noves polítiques de rearmament, la crisi energètica mundial o la difícil gestió dels residus radioactius.L'exposició també aborda la història nuclear espanyola, des de la construcció de les primeres centrals durant el franquisme fins als debats actuals entorn de l'apagada nuclear.Amb prop de 250 obres —pintures, dibuixos, fotografies, vídeos i instal·lacions—, juntament amb documents sovint inèdits, l'exposició reuneix una gran diversitat de respostes al progrés científic i les controvèrsies que suscita, amb obres d'artistes com Hélène de Beauvoir, Henri Becquerel, Bruce Conner, Eduardo Chillida, Salvador Dalí, Marcel Duchamp, Hilma af Klint, Jürgen Nefzger, Yoko Ono, Raymond Pettibon, Joan Rabascall o Nancy Spero.Una nova adaptació basada en l'exposició comissariada per Julia Garimorth i Maria Stavrinaki, i presentada al Musée d'Art Moderne de Paris / Paris Musées entre octubre de 2024 i febrer de 2025.Comissariat: Julia Garimorth, Maria Ptqk, Maria Stavrinaki
Vectors. Art digital per pensar el futur, exposició al Disseny Hub
Artistes que programen altres futurs possibles, màquines incloses.
Vectors explora el pols de l'art digital contemporani. Una generació de creadors desafia l'hegemonia algorítmica, utilitzant la tecnologia computacional per traçar futurs incerts i disseccionar el present. Des de la simbiosi amb el no-humà fins a la crítica de les infraestructures digitals invisibles, passant per la hibridació física i el codi en viu. Aquesta mostra és una cartografia brutalista que interroga la ciència i la tecnologia, obrint esquerdes de pensament en la uniformitat connectada. Un espai de resistència, imaginació crua i reflexió col·lectiva contra la deriva algorítmica. Comissària: Irma Vilà i Òdena.
Infrarrealisme. La insurrecció permanent, exposició a l'Eixample
Unes 200 cartes, poemes i revistes de la poesia radical mexicana.
Des del Mèxic dels 70, l'Infrarrealisme va irrompre amb una poesia trinxera, radical. Mario Santiago Papasquiaro, amb el seu Manifest (1976), va defensar la fusió total entre vida i art, dinamitant el cànon. Aquesta selecció desenterra prop de 200 peces –cartes, poemes, fanzines– d'un col·lectiu de joves veus inspirades en les avantguardes d'aquí i d'allà. Encara que Roberto Bolaño en sigui la cara més visible, el moviment era un bullidor de talents.
Viure, conviure i sobreviure, exposició al Castell de Montjuïc
Com aprenien idiomes els brigadistes en plena Guerra Civil.
Explora com les Brigades Internacionals van forjar una identitat única a la Guerra Civil espanyola. Aquesta exposició, fruit de la recerca de Ramon Naya Ortega i Lourdes Prades Artigas (Universitat de Barcelona), desvetlla la convivència i la supervivència d'una comunitat multilingüe unida per un ideal. Voluntaris de totes les llengües van superar barreres, demostrant que 'parlem diferents idiomes, però una mateixa llengua'. Amb materials d'arxiu i testimonis directes dels brigadistes, la mostra ofereix una immersió en la seva dimensió pedagògica, cultural i humana. A les casernes de l'antic Museu Militar.
Tèrbol, de Jonàs Forchini, al Museu d'Arqueologia de Catalunya
L'antic far de l'illa de Buda, avui sota el mar del delta.
Jonàs Forchini es capbussa a les profunditats del Delta de l'Ebre, rastrejant les ruïnes submergides del far de l'illa de Buda. Un vestigi del patrimoni marítim català, ara engolit pel mar, que l'artista recontextualitza com a testimoni silenciós de la modernitat i la seva inevitable desintegració. Una exploració a través del busseig i l'arqueologia subaquàtica que qüestiona la petjada del progrés i el pas indomable del temps.
Espais esportius, memòria viva, fotografia al Museu Olímpic
Els recintes esportius que van forjar la Barcelona de l'esport.
Descobreix una selecció fotogràfica que s'endinsa en l'essència esportiva de Barcelona. Aquests espais, pilars en la identitat de la ciutat, desvelen la seva evolució social, cultural i urbana. La mostra es nodreix del llegat de la Fundació Barcelona Olímpica i del volum "Espais esportius que han fet història a Barcelona", traçant la història a través dels seus recintes més emblemàtics.
Més art a la ciutat.
Altres mostres per descobrir
Preguntes freqüents
El que més ens pregunten sobre aquests plans












